- 900.000.000,00 €

el territori... Ahir vaig tenir l’ocasió d’assistir a la conferència que l‘Honorable Conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, va pronunciar a la Cambra de Comerç de Tarragona. Recordo la meva trobada amb el conseller aquest passat mes de juny (en qualitat de secretari general d’ERC), i com vaig tenir l’ocasió d’exposar-li dues qüestions: la necessitat d’una bona comunicació i presència clara als mitjans, d’una banda, i no perdre de vista el desequilibri en les balances fiscals de l’altra.

Naturalment, sóc tan conscient de l’escàs pes de les opinions d’un humil regidor de poble, com de les enormes capacitats i elements de judici de que disposa el govern de la Generalitat i els seus respectius consellers. Per altra banda, és clar que les preocupacions exposades a l’inici, són compartides per molts catalans.

És per això que vaig trobar força interessant la conferència ”Nous reptes per fer funcionar Catalunya ”. No és pretensió d’aquest blog comentar-la, doncs ja ha estat més o menys comentada a la premsa (veure notícia a El Punt), però sí que no puc evitar alguna reflexió des d’aquesta finestreta particular i digital.

En resum, i a primer cop d’ull, l’informe de la Fundació Josep Irla sobre el que es basa el càlcul del dèficit fiscal objecte de la conferència, és força cridaner: uns 19 mil milions d’euros l’any. En plata: calés que van d’aquí a la caixa espanyola i que no tornen. La qual cosa, combinada amb el creixement poblacional català, el dèficit en el funcionament infraestructural, la Disposició addicional tercera de l’Estatut del 2006, i la situació econòmica global i educativa particular, dóna un exacte retrat de la situació del país i més d’una pista clara per a la solució.

Però, com he dit, no és la intenció repetir o resumir la llúcida intervenció del conseller, sinó donar alguna reflexió particular que em va provocar l’esdeveniment:

En primer lloc, l’assistència de l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros i del Delegat del Govern Sabaté (PSC), entre d’altres, conjuntament amb les referències al model educatiu català del conseller Puigcercós (que podrien xocar en un partit que va impulsar i aconseguir l’actual Pacte Nacional per l’Educació), confirmen un govern d’entesa sòlid i conscient a la Generalitat. A diferència de l’anterior legislatura, i sense atribuïr responsabilitats (o atribuint-les a tots), anem bé.

Quant els càlculs econòmics, penso en general que caldria trobar indicadors més precisos de la productivitat econòmica que el PIB (producte interior brut), tal i com fa temps s’està cercant. Ho dic perquè el PIB mesura absolutament tota productivitat, tot moviment econòmic, en un lloc i punt concret, sense elements correctors que ens projectin cap a un futur. Dit d’una altra manera: el PIB és barroer, mesura els grapats. En definitiva: brut. Això és el que permet, per exemple, que en zones emergents o devastades, on es viu molt pitjor que aquí, el PIB es dispari (l’activitat econòmica de Nova Orleans després del Katrina va experimentar un moviment econòmic impresionant: eren les labors de reconstrucció). O per exemple en certes activitats on la productivitat en alça i sostinguda és el millor indicatiu d’un espoli que l’acabarà en sec i tot d’una: el PIB de la pesca del seitó a Tarragona, sense anar més lluny.

També es va parlar a la conferència, de la reunió bilateral on es va veure frustrat el traspàs de Rodalíes. I el motiu no pot ser més clar i justificat: es traspassaven els trens (Renfe), sense les víes (Adif). Així, ens podríem trobar en un tren aturat a Catalunya perquè l’amo de les víes hi vol fer passar el Talgo que vé de Sevilla. La qüestió, com he dit, és clara i justificada, però potser no ha quedat explicada de manera tan entenedora als mitjans de comunicació.

I en darrer lloc, però no quant importància (ans al contràri), el que més em va cridar l’atenció: l’any 2007 la Generalitat va deixar d’ingressar noucents milions d’euros menys en concepte d’impost per Actes Jurídics Documentats (AJD) i Transmissió Patrimonial (ITP). Clar i català: per compravendes d’immobles, que són el que generen aquests impostos.

Per qui em conegui, pot arribar a pensar que la meva preocupació principal al respecte, ho és pel desgavell econòmic i territorial d’una economia basada en el totxo. Ho és i no ho és. Pràcticament eliminades les entrades per IAE, el cap d’aquest humil regidor de poble se’n va ràpid a les conseqüències fiscals que un menor tràfic de plusvàlues immobiliaries i una desacceleració del sector pot tenir a la caixa municipal (que ingressa directament l’impost de plusvalía, entre d’altres taxes i arbitris que genera el mercat de construcció i compravenda).

Sobretot a Mòsdriu, on s’ha comès el garrafal error d’apostar a cegues tot al totxo. Impar i passa.

1 comentari a l'entrada “- 900.000.000,00 €”

  1. isaac ha dit:

    és molt interessant la referència al comentari que vas fer a Puigcercós sobre la presència als mitjans. A Riudoms aquesta presència està destinada només a uns quants. Al butlletí només apareix aquell qui ha d’apareixer (no cal dir res més) i a l’altra butlletí, perdó, a l’om, sembla que l’amic xavi fortuny a més d’encomanar un canvi de maquetació, també ha encomanat una nova ideologia, no la de la llibertat, sino la de la desinformació i/o informació esbiaixada per afavorir descaradament uns interessos més aviat foscos.

Pots deixar un comentari

Cal que estiguis d'alta per enviar un comentari.