El darrer d’un altre any a la terra

L'olivera roda (Mas de la Torre) Aquest 31 de desembre, Sant Silvestre o el dia de l’home dels nassos, es publica l’article Viure a la terra , al Diari de Tarragona. Així que suposo que val per avui i demà (que no hi ha premsa).

De petit, durant molt de temps, vaig pensar que el meu padrí Salvador era pagès. Exactament com l’avi Josep Maria, que sí que ho era. El padrí no. El que passava és que s’havia jubilat i, com tanta i tanta gent de Riudoms, anava al tros. Nosaltres en deiem el mas de n’Aubi, perquè era en aquella partida. Jo hi anava a peu cada dia amb la meva àvia Paquita, i quan veiem la palmera de la carretera de Montbrió (a.r., abans de les rotondes), sabia que erem a punt d’arribar. El primer cantir que vaig tenir, petit i de color clar, me’l va comprar el padrí a uns comerciants que paraven a els Hostalets -sembla ser que el rei Jaume I hi va sojornar camí de la conquesta de Mallorca (a.r., és clar).

A Riudoms, com en molts altres pobles del Baix Camp, la vida de la gent està lligada a la terra, ja sigui amb els sòlids llaços de la professió de pagès, ja sigui per via dels nostres grans o dels nostres records. I molta gent té, en major o menor mesura, un mas o trosset de terra. Mal que sigui, fins i tot, per anar a menjar la mona, fer calçotades o d’altres tifares vàries.

A moltes ciutats d’àrees metropolitanes, de Santa Perpètua de la Mogoda a Tarragona, s’ha implantat amb força èxit la figura de l’hort com a lleure. Els que en gaudeixen i les seves famílies, ocupen el seu oci conreant la terra ben a prop de la ciutat. A la nostra comarca i al nostre poble, això ja ho tenim de fa temps i molt millor. I així conviu l’agricultura professional, avui força castigada, amb la pagesia a temps parcial. Per bé que molt diferent, ambdues amb la seva trascendència econòmica, ja sigui com a productors que com a consumidors. I amb la seva trascendència social i mediambiental. Caldria no oblidar-ho i posar-ho en valor en l’elaboració de normes reguladores del territori (municipals: POUMs, o de més abast: Pla Parcial del Camp de Tarragona).

A continuació, l’article:

Viure a la terra 

Juntament amb l’any, si fa no fa, s’acaba al terme una campanya d’oli que es preveia profitosa i abundant. A les previsions del Consell Regulador, de més de cinc milions de quilos abans de les darreres glaçades, cal apuntar allò s’ha copsat al peu del molí: les olives han rajat més del que ens tenien acostumats. Alguns encara estem sorpresos per la mitjana de litres d’oli per curtera (50Kg.), que enguany ens han regalat els nostres vells olivers.
Un any més, els pobles del Baix Camp, comarca central de la D.O. Siurana, s’han omplert d’activitat als seus molins i cooperatives. Ja no se sent el penetrant perfum de l’oli nou que, barrejat amb el fum de llenya de les xemeneies, s’escampa per cada carrer, però encara els vespres s’allarguen de cues i remolcs a les portes del molí.
En uns moments en que el futur de l’agricultura professional està en entredit, paradoxalment el nostre oli és cada cop més valorat i ens identifica com a productors d’un dels millors en la mil·lenària civilització de l’oli d’oliva.
Són moltes les famílies que, amb independència de la ocupació i ofici dels seus membres, conreen la terra a temps parcial -alguns fins i tot hi viuen-, i es retroben per la collita. Sovint encara amb borrassa, pinta i cavall, mestres, mecànics, botiguers, advocats o lampistes, esperen el seu torn per descarregar al molí. Després vénen les festes de l’oli nou, les rostes i la promoció d’un dels nostres més preuats tresors, tot contribuïnt a engreixar la nostra economia.
En els pobles petits (i ja no tant), quelcom tan senzill com una rosta de pa amb oli, ens recorda allò que som i d’on venim. Cada cop són menys els que poden viure de la terra, i de retruc cuidar-nos territori i paisatge. Per això a les nostres comarques, cal posar en valor l’activitat a temps parcial d’aquells que, si bé no viuen de la terra, viuen a la terra. I en ténen cura en benefici de tots.

1 comentari a l'entrada “El darrer d’un altre any a la terra”

  1. isaac ha dit:

    Així m’agrada. No defalleixis. La lluita serà llarga però hem d’avançar

Pots deixar un comentari

Cal que estiguis d'alta per enviar un comentari.