Ressaca de premsa (mar enfora i a destemps)

eleccions Malgrat, o precisament, el trist anunci del fi de la treva terrorista hagi posat en un segon pla mediàtic les passades eleccions municipals, totes les reflexions al voltant de la màxima expressió democràtica, com és l’elecció del representants públics, adquireixen una enorme importància.

Així, davant la imposició violenta i errònia de determinats postulats polítics, afortunadament comptem amb mecanismes pacífics de participació i elecció que beneeixen, cada cert temps, punts de partida acceptats per la immensa majoria, precisament perquè són fruit de la immensa majoria.

Tal i com es diu en el títol d’aquesta entrada, és a dir a destemps, passo a exposar en aquest blog una sèrie de reflexions, pròpies o alienes, començant per allò que en va motivar l’inici: les eleccions municipals del ja passat mes de maig.

Amb el compromís d’intentar almenys una entrada setmanal, en aquest cas m’agradaria compartir per a la reflexió, un parell d’articles d’opinió que considero particularment interessants.

El primer és del weblog de Josep M. Terricabras, una web que des de ja recomano i que passo a incloure als enllaços recomanats. L’entrada es titula “Crítica política a ERC” (4 de juny), i conté una molt llúcida visió al voltant dels resultats i reaccions d’esquerra, fruit de l’agudesa mental del professor Terricabras, per altra banda extrapolables a qualsevol formació política i que forneix d’eines per una anàlisi més general.

En l’article es comenta la decissió de Portabella de passar a l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona dient que alguns potser vulguin opinar -massa sovint ho fem- sobre la “intenció” o “intencions” de Portabella. Aquest és un enfocament que no té cap fiabilitat -sobre les intencions dels altres es pot dir tot i no se sap mai si el que es diu és correcte o no-, i que tampoc no té cap interès estrictament polític. Perquè la política es construeix a base d’idees, projectes i accions, no a base de difuses intencions, per bones que siguin o semblin, i opta el conegut pensador per cenyir-se a la la decisió, que és una decisió política, que sembla clara i que ha estat recolzada unànimement; en canvi, les intencions de cadascun dels que l’han presa poden ser ben diferents, i aneu a saber quines són! En aquest cas, em sembla que és molt millor (i, evidentment, molt més fàcil) fer comentaris polítics que no pas psicològics….

El segon article, molt més general però des d’un punt de partença ben particular (i gens gratuït), és el d’Enric Juliana al diari La Vanguardia d’aquest passat diumenge, que en el seu Cuaderno de Madrid analitza els desconcertants resultats electorals en diverses poblacions arreu de l’Estat, significades per una constant i lamentable presència als mitjans per la barreja, en augment, dels casos de corrupció i la denominada “política del totxo“. És amb aquesta argamassa de vots, política i totxanes, que l’autor construeix el seu article titulat “¡Viva el cemento!”, grita el buen pueblo (en format pdf).

En acabar, i enllaçant amb la defensa dels mecanismes pròpis (i profundament millorables), d’un estat democràtic i de Dret que es pretenia al principi, no me’n puc estar de recordar un article del periodista i escriptor Juan José Millàs, datat en un llunyà 4 de març de 1996 amb motiu de la primera victòria del Partit Popular a les eleccions generals.

Es titulava Gana el PP y no se quema el pollo i formava part d’un seguiment que l’autor va fer d’aquelles generals al diari El País. Recordo que llavors jo era a Madrid, i l’article em va impresionar tant que el vaig retallar i envïar a casa amb una carta, -sembli mentida, però tot això era abans de tenir l’internet a l’abast. En unes poques línies, Millàs expressa de manera raonada i impecable tota la normalitat que suposa, i hauria de suposar, una jornada electoral i el seu endemà.

Sempre, en cadascuna de les eleccions que hi ha hagut des d’aleshores, recordo aquest article de fa onze anys. Amb absoluta independència dels resultats. L’he estat buscant i no l’he trobat, però prometo continuar buscant per compartir-lo en aquest blog. Ocasions no en faltaran.

1 comentari a l'entrada “Ressaca de premsa (mar enfora i a destemps)”

  1. visitant ha dit:

    Amic Salvador, vet aquí un altre interessant article d’ahir (6 de juny), al diari Avui: Les bases i els electors, de David Gonzàlez (http://www.avui.cat/article/opinio/1788/bases/electors.html).
    Enhorabona, salut i sort en el teu blog!

Pots deixar un comentari

Cal que estiguis d'alta per enviar un comentari.