Arxiu del Agost del 2009

Una Fira retratada

Dissabte, 08/08/2009 (17:01)

escutAhir es va inaugurar la 410 Fira de Sant Llorenç i 29a. Fira de l’Avellana a Riudoms. En 410 anys, Sant Llorenç presenta més bona forma que l’Avellana en 29.

el Forn 

Serà la primera Fira de la Xesca. Els meus primers records de la Fira són d’alguna caseta a la Plaça de l’Església -quan era de terra-,  un “tiro al blanc” i una mula. Vés a saber quins seràn els primers de la Xesca i com anirà evolucionant la cosa.

Cal preguntar-se on queda avui l’empenta i el model que va impulsar les primeres fires de l’avellana: un encert que va anar engrandint i magnificant la fira any rera any. Avui, redimensionada i molt més petita que el que va arribar a ser, és el viu reflex de la manca de model i d’identitat d’un Mòsdriu sense brúixola ni timó definit: Malgrat algun propòsit nostàlgics i escadusser que sovint no passa de ser un testimoni de millors temps i que permeti trobar al visitant el motiu del seu nom, la Fira s’ha aturat en allò que torna a ser: un poti poti festiu i sorollós d’atraccions, mercats i casetes vàries, bafarades de fum de xurros i pintxos a la brasa, vehicles particulars, industrials i d’ocasió, i maquetes d’atrezzo per evocar un Riudoms que, des de l’Ajuntament, s’ha anat desmuntant pedra per pedra. Contradiccions i discursos contraposats i sense una solta definida, en justa correspondència amb un model de municipi que, simplement, no existeix.

En el discurs de inauguració de l’alcalde Cruset, tot han estat planys per una agricultura pel que sembla ja condemnada, fent-se ressò de les declaracions d’un regidor d’agricultura que recentment també ha certificat la defunció agrària del municipi. Això sí, entre lamentacions i, fins i tot, parafrasejant la lletra de Pare de Joan M. Serrat. I tot és culpa de fora, de lluny, sense cap mena de responsabilitat dels governants locals i sense que, naturalment, s’hi pugui fer res des del municipi. Cosa que xoca quan, precisament, l’encertat impuls inicial de les fires de l’Avellana, fou enterament municipal.

Xoca, encara més, quan prové d’un alcalde amb la meitat de l’equip de govern que s’han dedicat a tort i a dret a matar tot allò que era gras a cop de totxo i programacions urbanístiques i industrials sense solta ni volta. Curiosament, Pare és la cançó amb la que comença el DVD Riudoms demà: quin poble, quin terme? editat per la Plataforma El Freixe, i que es va passar en una edició de la Fira quan la Plataforma hi tenia estand.

De qualsevol manera, i ho dic sense cap mena d’ironia ni doble sentit, bé per l’alcalde Cruset i el seu govern: benvinguts, ni que sigui una mica, al plany i al lament per l’estat del terme. Cal pensar que ho diuen de tot cor. Ara només queda recuperar l’actitud esforçada dels avis i pares que van fer un Mòsdriu amb identitat. No es pot anar a cavall sempre de iniciatives alienes, sinó que cal dotar-nos d’un model definit on terme, agricultura, turisme, paisatge i comerç (amb la figura del genial Gaudí) vagin de la mà, tot reinventant una fira i un poble més enllà de la simple producció. Altrament, sense referència i model, continuarem anant de banda a banda sense saber, com la Fira, si som un poble pagès, o d’indústria química, o de reparació i venda de vehicles, o de festa i festival, o d’epicentres gaudinians, o de turisme i comerç…tot trepitjat aquí i allà, tenint de tot sense potenciar i, en definitiva, sense poder presentar un valor afegit i una identitat pròpia.

Ho han sabut fer, i molt bé, al Priorat. I no ha estat per restar immòbils planyent-se de la seva dissort, tot dient que “això està acabat” i “no hi ha res a fer”. Ho han fet.

Senyals

Riudoms continúa produïnt productes agràris de grandíssima qualitat (l’oli n’és un exemple), base de comerç, cuina i elaboracions altament competitives (la coca en recapte). Un terme sobre el que s’assenten paisatge, vida i producció a temps total i parcial, és un excel·lent punt de partida per, juntament amb els elements patrimonials i culturals, aixecar un model de municipi digne, bell i amb qualitat de vida. Per això cal un model i molta feina, aprofitant les eines que, des de l’administració tenim al nostre abast. El govern municipal i la regidoria d’agricultura no es poden instal·lar en el plany i dedicar-se únicament a buscar els tractors per la cavalcada dels reis d’orient. A treballar i a moure’s.

els Hortets 

L’anècdota. Des de fa uns quatre anys, a la Fira de l’Avellana de Riudoms s’exposa el treball guanyador del Premi de Fotografia Arnau de Palomar. Els Premis Arnau de Palomar els convoca el CERAP amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riudoms. Consisteix en presentar 3 fotografies al guardó amb una memòria sobre el tema i, un cop seleccionat, el premiat cal que en presenti un recull de trenta l’any següent.

El primer premi de fotografia exposat a la Fira, va ser el de l’Alba Mariné, de títol “Riudoms de boca terrosa”. Des d’aleshores s’han exposat tots…Bé, tots, tots no:

L’any 2006, aquest humil ciutadà de Mòsdriu va guanyar el Premi de Recull Fotogràfic Arnau de Palomar. Va ser molt abans de participar en política municipal, una idea que llavors ni tan sols considerava. Però va arribar la Fira i, des de l’Ajuntament, avançant el lema de “Riudoms en positiu“, es va considerar que el meu recull fotogràfic mereixia el dubtós honor de ser l’únic que, ara per ara, no s’ha exposat a la Fira de l’Avellana de Riudoms.

la Muralla

Per aquells que us vulgueu sentir rebels visitants virtuals d’una exposició inexistent en una Fira pasada, podeu clicar els enllaços següents:

Memòria

Quina grúa el meu Riudoms! (Premi Arnau de Palomar de Fotografia 2006)

Algunes d’aquestes imatges són d’un Mòsdriu que la Xesca ja no coneixerà. Esperem que en conegui un de millor que el d’avui.

Biblioteca

I aquesta tarda a la Fira, a penjar un globus al cotxet i a firar el meu fillol Eloy. Bona Fira a tothom!

Ah! La cançó: Com que no es tracta de repetir la de Vengo anch’io (no, tu no) -altrament intueixo que me’n fotria un fart-, proposo El que diuen els arbres, de Feliu Ventura (un regal de fira per la Xesca).