Arxiu del Juny del 2007

Que tinguem sort

Dimecres, 20/06/2007 (18:53)

investidura-1_web.jpg Aquest passat dissabte 16 de juny es va constituïr el nou Ajuntament de Riudoms. El dia abans, s’havia complert el 30 anniversari de les primeres eleccions democràtiques després de 40 anys. Moltes coses, d’ençà, han canviat. A molts llocs.

En la meva presa de possessió del càrrec de regidor, vaig tenir l’honor de prendre la paraula en nom del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal de Riudoms.

Discurs d’investidura:

Molt bon dia a tothom.

Vagi en primer lloc la meva felicitació a tot el públic assistent: veïns i veïnes de Riudoms, vosaltres sou la veritable essència del que avui tots nosaltres representem.

Gràcies per la vostra assistència avui aquí, al el Saló de Plens de la Casa de la Vila, esperem que la sentiu la vostra casa. I que la visiteu sovint.

Felicito també, i de tot cor, a tots i cadascun dels regidors i regidores que avui comencem, junts, a treballar per Riudoms, per tota la seva gent, pels nostres veïns. I felicitacions, és clar, al nou alcalde: la més sincera enhorabona Josep Maria, per la teva elecció.

S’obre avui i aquí, com en d’altres ocasions, una nova etapa d’oportunitats per a Riudoms, en la que els regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya–Acord Municipal, assumint tota la responsabilitat que el càrrec comporta, renovem el compromís de representació i lleialtat al nostre poble, als nostres veïns.

Agraïm la confiança que ens ha fet la molta gent que, avui, ens anima a continuar treballant com a força alternativa de govern. Prometem treballar dur des de les nostres responsabilitats, fer-nos dignes mereixedors de la seva confiança i continuar sumant esforços per créixer i fer-nos més grans.
 
El fet, però, de ser alternativa de govern, no implica desenvolupar la nostra tasca en interessos minoritaris: tots els regidors aquí presents representem a TOTS els riudomencs, i és al seu interès general que ens devem.

De la mateixa manera que és responsabilitat de l’equip de govern governar en interès de TOTS els riudomencs, amb independència del sentit del seu vot, la oposició té la responsabilitat d’exercir la seva tasca també en interès de tots els veïns i veïnes de Riudoms.

La figura de l’oposició política pot prestar-se a ser presentada com una cosa negativa, que només s’oposa i diu que no. Res més lluny de la realitat. A la oposició correspon vigilar l’acció del govern, que la mateixa no comprometi el benestar dels veïns, que no hi hagi discriminacions entre els administrats i que sigui transparent.
I, repeteixo, aquesta i altres tasques s’exerceixen en interès de TOTS els riudomencs i riudomenques.
Exactament igual que la tasca responsable de govern.

Les legítimes regles del joc democràtic han configurat com a punt de partida, el govern que avui es constitueix.
I serà responsabilitat de l’alternativa que avui representa Esquerra Republicana de Catalunya la feina necessària de fiscalitzar i controlar l’acció de govern al nostre Ajuntament. Amb tot el respecte i la màxima educació. De manera ferma però constructiva.
Tot i així lamentem que, per decisió del grup de Convergència, no se’ns hagi plantejat cap mena de possibilitat de poder assumir majors responsabilitats per servir els nostres convilatans.Com se’ns va dir fa ben poc en una reunió prèvia amb el grup majoritari, el poble ha escollit per majoria el seu programa de govern, les seves promeses, en front de les del nostre grup.
Com sigui que hi comptem més d’una vintena de propostes comuns a ambdós programes, l’equip de govern pot estar ben segur de la predisposició del nostre grup a facilitar el consens en aquests punts intermitjos. Més enllà, estenem la mà a la  consideració d’altres propostes beneficioses en interès de tots els riudomencs, i vetllarem perquè es duguin a terme determinades promeses que, com ens van dir, el poble ha escollit majoritàriament. Perquè aquest és el nostre compromís: la lleialtat a tot el poble de Riudoms.
En el dia a dia de govern, per bé que no es desitgi, sabem que poden sorgir determinades crisis o conflictes: no en dubti el govern que, l’Ajuntament de Riudoms, tindrà al seu costat als nostres tres regidors sempre amb lleialtat al poble i als nostres veïns.
 
Per respecte democràtic, avui ens hagués agradat votar en blanc. Cal construir ponts de diàleg i consens. Però, sobretot, respectem les regles del joc democràtic i el punt de partida escollit pels riudomencs.
Ara bé, un vot en blanc no és un xec en blanc. Com tampoc són cap xec en blanc els vots que configuren la composició d’aquest ajuntament.I si no hem pogut votar en blanc, és perquè potser ja avui, hi ha qui esperava una diferent distribució de responsabilitats, una construcció participativa i de consens per treballar plegats des d’un principi. O si més no l’oferiment del grup majoritari que ho fes possible. No ha estat així.

Els nostres convilatans esperen de nosaltres, de tots però especialment del seu govern, el nostre treball ferm en benefici del poble. I no els podem defraudar.
És per això que convidem a l’equip de govern i al Ple d’aquest Ajuntament a començar a treballar en un Reglament Orgànic Municipal que assenti les bases de relació amb l’Ajuntament, els grups polítics, el govern, les entitats i els veïns.
Així, com en moltíssims pobles de Catalunya, tindríem en aquest reglament (el ROM), un marc de seguretat que fixes unes regles iguals per tothom, sense possibilitat de discriminació i d’aplicacions de doble raser.

De tots els que tenim la responsabilitat de treballar i vetllar per la cosa pública des de l’Ajuntament (en llatí la res publica), és als regidors de govern, i a l’alcalde al cap davant, als qui correspon una major responsabilitat.
Avui, alcalde, té a les seves mans una gran responsabilitat: dignificar dia a dia la política municipal i allunyar la crispació del nostre poble.
Com a grup d’alternativa, tenim molt clar, per la nostra banda, que les confrontacions polítiques mai poden elevar-se a confrontacions personals, i que cal que es desenvolupin en un marc de normal tranquil·litat. Però l’oposició sovint respon a accions de govern.
És vostè, Alcalde, i al seu equip de govern, qui té a les mans dignificar la funció pública, evitar que els ciutadans la vegin com a font de divisió i crispació social, desterrant els rumors i l’ofensa de l’arena política municipal.
En això, els regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya, li prestarem tot l’ajut i pot estar segur que actuarem en conseqüència. Com per altra banda sempre ha estat.
 
No puc acabar sense tenir un emocionat record i agraïment pels riudomencs que ens han precedit en aquest Ajuntament. Gent que ha treballat pels seus veïns fossin quines fossin les circumstàncies i condicions. I gent que ha continuat i continua exercint de riudomenc es trobi en el lloc que es trobi. Vull agrair molt especialment, com a regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya però sobretot com a veí de Riudoms, la immensa, i sovint silenciosa o silenciada tasca, del company i amic Lluís Aragonés, que ha estat vint anys en aquest Ajuntament, el nostre, i que incansablement continua tenint Riudoms com a nineta dels seus ulls i de les seves prioritats, ja sigui com a Diputat Provincial que fou, com des de la seva actual alta condició de senador a les Corts Generals. Gràcies Lluís.
 
I acabo amb paraules millors que les meves, d’un riudomenc que estimava per sobre de tot el seu poble, i que avui molts recordem. Forjava la seva obra força a prop d’aquí, ben al costat de la plaça de l’Om. Em refereixo al poeta Josep Cros i Cabré. Desitjaria que avui tots els regidors i regidores ens féssim nostres les seves paraules quan escriu:

Si estimo el meu poble
de teulades amunt
mirant les fumeres
que encara fan fum
és per recordar els vells,
plasmar ses històries,
no passar endebades
sense afany de glòria,
parar-me a escoltar,
a escriure i mirar,
sense el risc de jugar
i completar la seva obra.

El desig de tota la sort pel govern que avui comença. Perquè la seva sort serà la nostra, la de tot el poble de Riudoms.

Moltes gràcies.

Salvador Mestre Gispert
Discurs d’investidura. Ajuntament de Riudoms, 16 de juny de 2007.

Per quan vinguin altres junys…

Dimecres, 13/06/2007 (00:28)

juny-2007.jpg El mes de juny a Riudoms té l’olor dels til·lers, que puja des de darrera l’església passejant-se carretera amunt fins a Sant Antoni. Com a tot arreu, també és quan s’acaba una escola ja sense tarda.

Aquest passat primer diumenge de juny, vaig encertar la tarda amb la pel·lícula La lengua de las mariposas, basada en un magnífic conte de l’escriptor gallec Manuel Rivas. Tot just havien arribat els meus nebots: el Joel i l’Eloy, de qui en sóc padrí. El Joel té 5 anys, ja parla com un home i, millor encara, pregunta com un nen. Tranquilitzat per la classificació d’apta per a tots els públics (un encara recorda els famosos dos rombus), vam veure la pel·lícula. Jo assegut a la butaca i ell a la meva falda.

En aquests dies ja plens d’escalfor i de vida, amb les tardes plenes d’orenetes amb ales de dalla i fruita menjada a peu d’arbre, no és una gens mala pel·lícula. Basti llegir el conte clicant l’enllaç de més amunt. I se m’acut que el juny és un mes de collita pel pa i per les persones que surten de l’escola.

Encara no se m’havien esborrat de la primera vegada que la vaig veure, que torno a tenir gravades les paraules del mestre enamorat de l’escola que fa Fernado Fernan-Gómez al discurs de la seva jubilació: “Si aconseguim que tan sols una generació creixi i s’eduqui amb llibertat...”.

Digues que potser porto l’aigua gallega, tan present, al meu molí, però no són paraules vanes: jo hi veig el desig del pensament lliure i no condicionat, de l’esperit crític i constructiu. No puc entendre d’altra manera la llibertat sinó aquella que hom es construeix i neix de dins seu, forjant un món de responsabilitats (amb l’ajut, és clar, de l’entorn i dels altres. Com en tot i sempre). I entenc que, tot i haver millorat molt, la fortuna de créixer i educar-se amb i en llibertat, encara no és una sort que abraci una generació sencera. Ni de lluny.

Molt abans que comencessin a pintar bastos a la pantalla (ja en ple juliol del 36), el Joel em desarma tot preguntant-me: “que s’acaba malament, tiet?”. Espero que se’m dispensi la manca de modéstia, però poques vegades he estat més content de mi mateix com quan vaig contestar: “No. S’acaba bé, perquè el nen apren moltes coses“.

Aquest juny ha començat també amb anècdotes d’himnes i lletres.

Mai tan clar com en els himnes el fet que l’emoció la posa l’oïda més que no pas la interpretació. Qui això escriu, malgrat ser tan gelós del seu escepticisme com de la seva llibertat, s’ha sorprès emocionat amb el Virolai, el nostre miserere, el Salve aimat i el nostre himne nacional en més d’una ocasió (no en totes i tampoc en aquest ordre). També, ho confesso, amb La Marsellesa (un altre dia ja parlarem de Casablanca).

Ara, que s’acaba una escola que ja no arriba a la tarda (o que va més enllà), penso que cada dia, cada persona, cada batec, és una oportunitat per un altre juny.

Tots els dies neixen altres junys. Cal aprofitar-los.

Ressaca de premsa (mar enfora i a destemps)

Dimecres, 06/06/2007 (16:11)

eleccions Malgrat, o precisament, el trist anunci del fi de la treva terrorista hagi posat en un segon pla mediàtic les passades eleccions municipals, totes les reflexions al voltant de la màxima expressió democràtica, com és l’elecció del representants públics, adquireixen una enorme importància.

Així, davant la imposició violenta i errònia de determinats postulats polítics, afortunadament comptem amb mecanismes pacífics de participació i elecció que beneeixen, cada cert temps, punts de partida acceptats per la immensa majoria, precisament perquè són fruit de la immensa majoria.

Tal i com es diu en el títol d’aquesta entrada, és a dir a destemps, passo a exposar en aquest blog una sèrie de reflexions, pròpies o alienes, començant per allò que en va motivar l’inici: les eleccions municipals del ja passat mes de maig.

Amb el compromís d’intentar almenys una entrada setmanal, en aquest cas m’agradaria compartir per a la reflexió, un parell d’articles d’opinió que considero particularment interessants.

El primer és del weblog de Josep M. Terricabras, una web que des de ja recomano i que passo a incloure als enllaços recomanats. L’entrada es titula “Crítica política a ERC” (4 de juny), i conté una molt llúcida visió al voltant dels resultats i reaccions d’esquerra, fruit de l’agudesa mental del professor Terricabras, per altra banda extrapolables a qualsevol formació política i que forneix d’eines per una anàlisi més general.

En l’article es comenta la decissió de Portabella de passar a l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona dient que alguns potser vulguin opinar -massa sovint ho fem- sobre la “intenció” o “intencions” de Portabella. Aquest és un enfocament que no té cap fiabilitat -sobre les intencions dels altres es pot dir tot i no se sap mai si el que es diu és correcte o no-, i que tampoc no té cap interès estrictament polític. Perquè la política es construeix a base d’idees, projectes i accions, no a base de difuses intencions, per bones que siguin o semblin, i opta el conegut pensador per cenyir-se a la la decisió, que és una decisió política, que sembla clara i que ha estat recolzada unànimement; en canvi, les intencions de cadascun dels que l’han presa poden ser ben diferents, i aneu a saber quines són! En aquest cas, em sembla que és molt millor (i, evidentment, molt més fàcil) fer comentaris polítics que no pas psicològics….

El segon article, molt més general però des d’un punt de partença ben particular (i gens gratuït), és el d’Enric Juliana al diari La Vanguardia d’aquest passat diumenge, que en el seu Cuaderno de Madrid analitza els desconcertants resultats electorals en diverses poblacions arreu de l’Estat, significades per una constant i lamentable presència als mitjans per la barreja, en augment, dels casos de corrupció i la denominada “política del totxo“. És amb aquesta argamassa de vots, política i totxanes, que l’autor construeix el seu article titulat “¡Viva el cemento!”, grita el buen pueblo (en format pdf).

En acabar, i enllaçant amb la defensa dels mecanismes pròpis (i profundament millorables), d’un estat democràtic i de Dret que es pretenia al principi, no me’n puc estar de recordar un article del periodista i escriptor Juan José Millàs, datat en un llunyà 4 de març de 1996 amb motiu de la primera victòria del Partit Popular a les eleccions generals.

Es titulava Gana el PP y no se quema el pollo i formava part d’un seguiment que l’autor va fer d’aquelles generals al diari El País. Recordo que llavors jo era a Madrid, i l’article em va impresionar tant que el vaig retallar i envïar a casa amb una carta, -sembli mentida, però tot això era abans de tenir l’internet a l’abast. En unes poques línies, Millàs expressa de manera raonada i impecable tota la normalitat que suposa, i hauria de suposar, una jornada electoral i el seu endemà.

Sempre, en cadascuna de les eleccions que hi ha hagut des d’aleshores, recordo aquest article de fa onze anys. Amb absoluta independència dels resultats. L’he estat buscant i no l’he trobat, però prometo continuar buscant per compartir-lo en aquest blog. Ocasions no en faltaran.